Un pessebre pintat pels fills

Preciós, el pessebre pintat en família proposat per Inês Castel-Branco. Encara queda molt per al proper Nadal, però ja ens guardem la idea per a l’hivern que ve… Admet variacions a l’infinit i segur que és una experiència bellíssima amb els fills. Vet aquí el link al seu bloc!

160212 pessebre0160212 pessebre2160212 pessebre1

Anuncis

Bon Any de jocs amb els teus petits

Un virus que ha afectat ferotgement pares i fills durant una setmana, i el viatge per a veure la resta de la família ens ha impedit d’actualitzar aquest bloc durant les festes. Voldria, però, donar la benvinguda al Nou Any amb els millors desitjos per al 2016. El papa Francesc, a la darrera audiència de l’any, ha dit: “Sabem poc de Jesús nen, però podem aprendre molt d’Ell si mirem la vida dels nens”. “Ell vol estar als nostres braços, desitja que en tinguem cura, i poder fixar la seva mirada en la nostra”. “Els nens, a més, adoren jugar”. “Hem d’abandonar la nostra pretesa d’autonomia per acollir la veritable forma de llibertat, que consisteix a conèixer qui tenim davant i servir-lo”.

Que tinguem, doncs, un any amb moltes ocasions per agenollar-nos a l’alçada de nadons, nens i adolescents per jugar amb ells de la manera que més desitgen! Molts jocs i molta tendresa i tota l’atenció cap els nens aquest 2016!

 

La nena que va donar vida al pessebre

131215 Betlem Treviso Chiostro S Francesco

Chiostro San Francesco, Treviso. Autor: Sibillino

M’havia enfilat escales amunt per aferrar la bosseta amb el pessebre nou, comprat l’any anterior a la Fira de Santa Llúcia: una Sagrada Família amb bou i mula -tot i que el papa anterior es molestés en especificar que a l’estable de Betlem les manyagues bèsties no hi van treure el cap-; tres conillets igualment mansos, uns pastors amb bens, una rentadora, una fornera, l’Àngel i els tres reis savis dalt dels camells. Unes figuretes de plàstic acolorit, distants de la senzillesa despullada de les Nativitats d’argila que havíem col·locat cada any, però l’austeritat del Naixement està garantida: una caixa de sabates que folrarem amb paper d’embalar i potser pintarem serà la caseta que acollirà Mare i Fill,  l’embolcall d’alumini d’una presa de xocolata lluirà en forma d’estrella; fulles de pi collides al parc faran de flonjo coixí a les passes de camells i pastors.

Arrenglero les figures amb una mica de pressa sobre la tauleta, amb la il·lusió de compartir el pessebre amb la Núria, de dos anys. Li explico que el nadó és Jesús i la mare, Maria, que ella bé coneix, i mentre ella les agafa amb veu admirada, em poso a tòrcer les potes dels camells que, inexperts, semblen entestats a desplomar-se. Quan finalment aprenen a donar les primeres passes, encara em toca ensenyar a muntar els reis, que es precipiten a terra un cop i un altre fins que les cames no s’emmotllen a les panxes dels companys de viatge.

L’esclat alegre d’un petó em distreu de l’esforç. Alço la vista i veig com la petita ha inclinat Maria sobre del Nen; l’acaba de besar amb tot l’amor d’una mare. La Núria agafa llavors els tres conillets i els disposa ben apinyadets a la vora del bressol de palla; semblen contemplar-lo i donar-li escalfor i alegria. I quan li mostro la fornera, me la pren i s’afanya a “donar-li” un trosset de pa al petit recent nascut.

Jo em pensava que seria jo qui li explicaria a la filla la història del Betlem, però era una pretensió sobrera. Amb la bondat innocent d’un nen que ha viscut l’amor, és ella ara qui me l’ensenya a mi. Ja ho va dir Jesús, que són els nens els qui ens mostren com arribar al Regne del Cel: no els calen explicacions saberudes dels qui ja hem oblidat com és que es dona caliu al nostre pessebre.