Arriba l’Advent, ocasió d’or per a recollir-se en família

Trobar la manera de resar en família pot ser difícil, si no s’ha fet mai abans. Una ocasió d’or pot ser aprofitar l’Advent, les quatre setmanes abans de Nadal, per pregar amb la Corona d’Advent. Cada família adapta com vol aquesta tradició, però es pot començar per comprar o confeccionar a casa un entrellaçat de branques d’avet amb quatre espelmes i un calendari il·lustrat amb finestretes de cartró. Cada vespre, la família alça la finestreta del dia que toca i hi descobreix a sota fragment de l’Evangeli adaptat als nens. Es comença amb una sola espelma encesa i cada setmana se n’encén una més. La Corona d’Advent sol tenir tant d’èxit entre els nens que sovint els pares han de posar pau en les discussions sobre qui encén l’espelma, qui aixeca la solapa del dia o qui llegeix!.

L’Advent ens ha anat sempre molt bé. És el temps fàcil per compartir en família, quan els nens són petits. Vam comprar una Corona i la instal·làvem en una tauleta del saló. Al vespre enceníem les espelmes; una, dues, les que fossin, segons les setmanes d’Advent. Tots volien encendre l’espelma! Cantàvem una cançó i llegíem un fragment d’un llibret calendari cada dia. Vam tenir sort, vam trobar un llibret molt bo. Està tan gastat, que li falten peces! Està francament bé, perquè, veus?, cada dia agafes i… El primer dia hi ha Terra Santa. És el relat de la infantesa de Jesús. Els encanta. Es barallen per qui llegeix el text del dia! És això: una cançó, llegir, alguna pregària i acabar amb el parenostre. Amb l’Advent, és quan més hem pregat! És perfecte, amb el Nen Jesús entra molt bé. És tot molt senzill. Això sí, passes estona dient: sisplau, fem silenci un moment. O, va, que no véns? O, quan estan tots asseguts, discuteixen sobre qui bufa l’espelma, o un va i es crema amb el misto… Amb els nens tot és així, acolorit! Però de vegades hem pogut parlar i dir coses importants. Carles Torner i Anna Jolonch

Vam començar a fer pregària familiar a l’Advent, cada vespre, fins a la Nit de Nadal. Vam trobar l’Evangeli infantil a Internet, vam imprimir i tallar els fulls i els vam repartir en mitjons penjats a l’arbre de Nadal, un per cada dia, fins al 24. No som gaire ritualistes, però arriba un moment que t’adones que no és tan el ritus com el gest el que atorga personalitat als moments. Quan fem aquesta pregària, venim des de la cuina amb un ciri, com fent camí, amb un cant, i ens col·loquem al voltant de la Corona. En general va bé, si no és que el Bernat i la Júlia discuteixen sobre qui ha de llegir i qui no… Es reparteixen qui encén l’espelma i qui la bufa al final o qui llegeix. I llavors vam dir de ser regulars i fer aquesta pregària un cop per setmana. Aquí sí que hem fet variacions i provat coses diferents. Toni Boix i Eulàlia Foz

Aquest Nadal hem fet nosaltres el calendari d’Advent amb retalls de feltre que teníem, de colors. Així no només fugim dels calendaris comercials, sinó que podem posar missatges sobre com podem viure com Jesús. O petites accions, com fer-nos petons o abraçades matinals. Per a la Corona, aprofitem una cistella tradicional etíop i hi posem un llit de fulles de pi i petites pinyes. A sobre, centrades, hi col·loquem quatre espelmetes que simbolitzen les setmanes de l’Advent i n’encenem una cada setmana. La gràcia d’això és que anem cada any a collir les fulles al bosc i aprofitem per agafar material per fer el pessebre. David Camps i Sílvia Penón

*Aquest article és un fragment del llibre “Com viure Jesús en família”, Editorial Pòrtic (Edicions 62)

Enguany l’Advent comença el 29 de novembre.

Anuncis