La nena que va donar vida al pessebre

131215 Betlem Treviso Chiostro S Francesco

Chiostro San Francesco, Treviso. Autor: Sibillino

M’havia enfilat escales amunt per aferrar la bosseta amb el pessebre nou, comprat l’any anterior a la Fira de Santa Llúcia: una Sagrada Família amb bou i mula -tot i que el papa anterior es molestés en especificar que a l’estable de Betlem les manyagues bèsties no hi van treure el cap-; tres conillets igualment mansos, uns pastors amb bens, una rentadora, una fornera, l’Àngel i els tres reis savis dalt dels camells. Unes figuretes de plàstic acolorit, distants de la senzillesa despullada de les Nativitats d’argila que havíem col·locat cada any, però l’austeritat del Naixement està garantida: una caixa de sabates que folrarem amb paper d’embalar i potser pintarem serà la caseta que acollirà Mare i Fill,  l’embolcall d’alumini d’una presa de xocolata lluirà en forma d’estrella; fulles de pi collides al parc faran de flonjo coixí a les passes de camells i pastors.

Arrenglero les figures amb una mica de pressa sobre la tauleta, amb la il·lusió de compartir el pessebre amb la Núria, de dos anys. Li explico que el nadó és Jesús i la mare, Maria, que ella bé coneix, i mentre ella les agafa amb veu admirada, em poso a tòrcer les potes dels camells que, inexperts, semblen entestats a desplomar-se. Quan finalment aprenen a donar les primeres passes, encara em toca ensenyar a muntar els reis, que es precipiten a terra un cop i un altre fins que les cames no s’emmotllen a les panxes dels companys de viatge.

L’esclat alegre d’un petó em distreu de l’esforç. Alço la vista i veig com la petita ha inclinat Maria sobre del Nen; l’acaba de besar amb tot l’amor d’una mare. La Núria agafa llavors els tres conillets i els disposa ben apinyadets a la vora del bressol de palla; semblen contemplar-lo i donar-li escalfor i alegria. I quan li mostro la fornera, me la pren i s’afanya a “donar-li” un trosset de pa al petit recent nascut.

Jo em pensava que seria jo qui li explicaria a la filla la història del Betlem, però era una pretensió sobrera. Amb la bondat innocent d’un nen que ha viscut l’amor, és ella ara qui me l’ensenya a mi. Ja ho va dir Jesús, que són els nens els qui ens mostren com arribar al Regne del Cel: no els calen explicacions saberudes dels qui ja hem oblidat com és que es dona caliu al nostre pessebre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s